Introducció a l’anàlisi teatral

Aquesta assignatura explora la representació teatral des de diferents perspectives. D’una banda, proposa endinsar-se en l’anàlisi detallada d’espectacles teatrals, abordant aspectes com la independència de la representació, el procés d’escenificació, la construcció de significats a partir dels signes escènics i els seus elements constitutius com el temps, l’espai, l’acció, la llum, el so… També examina el paper de l’actriu i l’actor, la direcció escènica en els processos de creació i de l’espectador en la recepció de l’espectacle.

D’altra banda, l’assignatura ofereix un recorregut històric de les arts escèniques a la cultura occidental, des dels seus orígens fins als moviments i creadors contemporanis. Es tracta l’evolució dels dispositius escènics i les estètiques teatrals, des dels inicis de la teatralitat fins a les manifestacions escèniques actuals.

L’assignatura combina classes presencials i píndoles teòriques amb l’anàlisi i comentari de fonts documentals, així com exposicions i treballs pràctics.

Programa

Contingut +

1.- La representació teatral com a objecte d’anàlisi. Pautes per a l’anàlisi de l’espectacle.

La independència de la representació teatral. El procés d’escenificació. La construcció del sentit de l’espectacle: instruments de significació, signes escènics. L’escenificació com a integració de llenguatges. Tot comunica: l’espectacle com a procés de comunicació. El temps i l’espai de la representació. Coordenades espai-temporals. Elements d’anàlisi i composició. Temps i espai. Temps real i temps ficcional. Temps de l’acció i temps de la recepció. Tempo-ritme de l’acció quotidiana i tempo-ritme de l’acció espectacular. Acció, espai, llum, música i so com a elements constitutius del tempo-ritme i del sentit de l’escenificació.
El paper de l’actor/actriu: concepte d’acció comunicacional o de comportament. Elements d’anàlisi i construcció de l’acció: context, situació, esdeveniment, acció, objectius, conflictes. L’articulació quotidiana i articulació poètica de l’acció. La paraula, el gest i el moviment com a elements definidors de l’acció i de l’escenificació. L’expressió com a element constitutiu del sentit. Estatut i ús estilístic de la paraula, el gest i el moviment escènics. El paper del director/a. El paper de l’espectador en la recepció.

2.- La representació teatral a través de la història a la cultura occidental. Dispositius escènics i estètiques.

L’aparició de noves formes de fer teatre: del naturalisme o realisme radical a l’activisme cultural de les avantguardes. L’escena naturalista. El simbolisme. Els pioners d’un nou pensament escènic: Appia, Antoine i Craig. La sistematització del treball de l’actor: Stanislavski i Meyerhold. Avantguardes històriques al segle XX.

Del ritual a l’espectacle. Els orígens del teatre. El món grecoromà. El teatre medieval. Teatre de carrer. La reinvenció del ritus als anys 60 del segle XX.

Teatre a l’edat moderna: Cultura popular, de palau i burgesa. El teatre dels professionals: Commedia dell’arte. Teatre en l’època de Shakespeare. Teatre durant el Segle d’Or espanyol. Neoclassicisme francès. Drama burgès. Drama Romàntic.

Del teatre d’experimentació al teatre èpic. Alfred Jarry, precursor de les avantguardes. Moviments avantguardistes: El dadaisme i el surrealisme teatrals. El futurisme teatral italià. Artaud i el Teatre de la Crueltat. L’expressionisme alemany. Teatre èpic i polític: Brecht i Piscator.

Moviments i creadors escènics contemporanis: La preeminència del cos: la new dance i el mim contemporani. Peter Brook i els anys de la creació col·lectiva. Teatre-Dansa alemany. Les arts del happening i la performance. L’escena visual contemporània: Bob Wilson. La renovació operística i musical. El nou circ contemporani. Escenes plurals i híbrides.

A qui s'adreça +

Horaris +

Calendari +

Professorat

Array
(
    [0] => Array
        (
            [professor] => 23213
        )

)

Professorat